Menció especial al Bloc-mare (Literatura 2.0) per la nostra Activitat 3:

Activitat 5. Noms, malsons i sobrenoms. Elements, personatges i accions.

Activitat 5. Grup: La Teresa (PDF)

Aquesta activitat està dividida en dues parts. La primera part consisteix a explicar qui s’amaga sota els malnoms i els sobrenoms que us presentem:

-El Calçot (cal Calçot): Família Muntanyola (Tomàs i Teresa).
-Nas de rei: Malnom de Llibori Terra Negra.
-La Marieta de casa les Noies: Habitant de Comarquinal que està a l’aguait de tot el que succeeix allí, de la porta de la seva botiga estant: veu tothom qui arriba.
-La Pepeta de l’enterramorts, la Cacauera: Filla de l’enterramorts que es casa amb l’hereu Terra Negra, en Jaume.
-Galtes: El rector.
-La Ramona dels carquinyolis: Dona que té una botiga a Comarquinal i manté una relació amb el doctor Grau quel li dóna la recepta de carquinyolis de comí que l’ha enriquit.
–Ferro Vell: Sobrenom del mossèn Joan Serrà.
-“L’avorrida”: La Beatriu, la filla del germà gran d’en Llibori Terra Negra.
-En Pepet de ca l’Escaldat: Amic d’en Tomàs Muntanyola.
-Llibori de l’Om: Antic company d’aventures per festes majors en el temps de fadrinatge d’en Tomàs.
-La Pica-pica: Dona de Comaquinal que té un café, el café de la Pica-pica.
-La Quica fornera: Dona sola de Comarquinal que renyeix amb el seu home.
-La Ramoneta del pas a nivell: Dona sola de Comarquinal. Rep aquest sobrenom perquè el seu marit treballa al pas de nivell d’aquella localitat.

La segona part pretén que recolliu informació sobre alguns elements de la novel·la i els relacioneu amb algun dels personatges i alguna situació. Us facilitem ara els elements que voldríem que tinguéssiu en compte:

-Anell:

Personatge: Teresa. Situació: Moment en què la Laura torna l’anell de compromís a en Tomàs i, en caure aquest a terra per una ventada de l’home, la Teresa s’ajup a collir-lo i se’l passa triomfant al dit.

“–Me n’he d’anar? –pregunta dues vegades seguides la Laura, com per fer-se’n ben bé càrrec. El llum del portal li encén les clarors del brillant de l’anell, que no s’havia tret mai. El retira del dit, a poc a poc, sense cap queixa, i l’allarga a en Tomàs. Un com de mà que hi venta l’home el fa caure a terra. La Teresa s’ajup molt lleugera a collir-lo, i se’l passa triomfant al dit.” (pàg. 300)

 -Claus:

Personatge: Teresa. Situació: Quan la Teresa demana a la Laura que no s’aprofiti d’en Pere, li ofereix les claus com a símbol de domini. Per a ella, tenir les claus és ser la mestressa de la casa.

“–L’escrupolosa Teresa! –repeteix la cunyada–. No he tingut més remei que ser-ho, i fins a l’hora de la mort ho hauria estat si no haguessis vingut. Tu en tens la culpa, forastera!, barcelonina afamada que t’has aprofitat dels diners del marit per a fer pecar de pensament els altres homes, perquè ets blanca i bonica i creus que tot se’t pot perdonar, fins no tenir vergonya. Però jo, si sabessis!; també sóc blanca i fina; en el meu cos no hi ha ni una arruga enlloc. Si en Pere em veiés nua, amb la cara tapada, no em coneixeria. Però no m’ha pas de veure; fins a morir em consumiré en aquest foc que Déu m’ha imposat com a prova. Però sols que tu no t’aprofitis d’ell, me n’acontentaré. Escolta!, seràs la mestressa; et serviré tota la vida. Té, si vols les claus!; aquesta és del calaix dels valors. Té!… –i les hi allarga amb l’esforç d’abandó de qui lliura la darrere els mobles.

– Anar-me’n, voldria, per no veure’t més, ni veure ningú de vosaltres.

– Pren les claus; sigues mestressa!” (pàg. 285)

 -Copa trencada:

Personatge: Teresa. Situació: Vespre en què la Teresa s’acosta als llavis la copa de la qual ha begut en Pere, i ho fa amb tanta força que la copa es trenca i el llavi li sagna.

 “I avui que en Pere se n’ha anat tan d’hora, la Teresa va i recull la safata i la copa on en Pere ha begut, i en el fons de la qual reposa una breu lluna daurada del vi més antic del celler. Encara perdura el senyal de la boca al voraviu del cristall. I la Teresa, moguda per una voluntat que dormita sota la voluntat aparent, se l’acosta als llavis, els aplica al senya, profundament, terriblement. Un breu cruixit sec; un bocí de vidre entre les dents; el llavi sagna.”  (pàg. 180)

 -Llibres:

Personatge: Laura. Situació: Durant tota la novel·la els llibres són molt significants per a la Laura, fins i tot, són tema de les converses entre en Pere i ella.

 -Piano:

Personatge: Laura. Situació:  Tocar el piano és una de les aficions de la Laura i apareix al llarg de la novel·la en situacions en què ella vol evadir-se. Simbolitza el caràcter romàntic de la protagonista, la seva sensibilitat i educació artístiques.

“Ara que tinc un piano d’aquells que només es somien, és quan enyoro i estimo més el de casa teva, tan modest i fidel, però que va saber distreure’m en les hores més neguitoses de la meva vida” (pàg. 79)

 -Roba fosca:

Personatge: La Teresa. Situació: La Teresa sempre va vestida amb colors foscs, com si sempre estigués de dol per la mort dels seus pares. Representa el seu caràcter: obscur, amagat, insatisfet i rancuniós.

 -Ulls cecs:

Personatge: Tomàs. Situació: Per oci de senyor rural, en Tomàs es dedica a matar ocells, els crema els ulls, i d’aquesta manera es queden “cecs”. Pot simbolitzar d’alguna manera el seu caràcter insensible i despreocupat.

-Vestimenta íntima:

Personatge: Laura. Situació: Quan la Laura arriba a casa dels Muntanyola se’n va a la seva habitació a canviar-se de roba i a endreçar la seva maleta. Aleshores, la Teresa l’espia pel pany de la porta, i fixant-se en la seva roba íntima (brodada), la jutja com a dona descarada.

“A la lluna del mirall, sota les irradiacions de la llum, compareix la nuesa rosada de la forastera, dins la lleu guarda les robes íntimes, brodades talment com la Teresa no hauria pogut sospitar-ne l’existència, ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s’hi”  (pàg. 76)

Activitat 6. La torna

Activitat 6. Grup: La Teresa (PDF)

1.  Escriviu una BREU caracterització del personatge de la Beatriu, a partir de diferents mots clau que us proposem: hereu, “l’avorrida”, enveja, humiliació, l’oncle Llibori, estudiant de capellà, desconfiança, la Laura, visites, compromís, Manresa, Tarragona. D’aquests mots clau, n’heu d’utilitzar CINC, com a mínim.

La Beatriu és la neboda pobra recollida a casa de l’oncle Llibori. Allà és on coneix a l’estudiant de capellà, amb el qual s’acaba casant al final de la novel·la, gràcies, en part, a l’ajuda de la Laura. La Beatriu i la Laura estableixen una relació d’amistat, però al final la Beatriu sembla ser que la deixa de banda per qüestions de feblesa i desconfiança. L’anomenen “l’avorrida” els bons amics del senyor Llibori,  és una dona amb sentiments d’inferioritat i insignificància. El seu pare era l’antic hereu, però va fer un mal ús de l’herència, va acabar morint a Sud-amèrica i va deixar a la seva esposa malaltissa; per aquest motiu, la Beatriu viu a casa dels Terra Negra. Tot i així, durant un breu temps de la novel·la, se’n va a viure amb una parenta de la seva mare a la ciutat de Manresa.

2.  Escriviu una BREU caracterització del personatge d’en Pere, a partir de diferents mots clau que us proposem: mossèn Joan, la Laura, visites, enamorament, la Teresa, conversa, excursió, declaració, les Aulines, diversió, concert, fugida, rebutja. D’aquests mots clau, n’heu d’utilitzar CINC, com a mínim.

En Pere Gifreda és el nebot del mossèn Joan Serra. Abans de tornar a Comarquinal, resideix a París. Pel que fa la seva fesomia, és molt semblant a la del mossèn Joan atès que els dos tenen un posat simple i la mateixa mirada.

Un cop coneix la Laura, s’enamora perdudament però el que no sap és que la Teresa està enamorada d’ell des del dia que el va veure banyant-se en el gorg de la Bruixa, a les Moreres. Després d’unes quantes trobades amb la Laura, en Pere li declara el seu amor al bosquet del Rieral i li fa un bes.

Finalment, quan la Laura fuig de Comarquinal perquè acaba de trencar la relació matrimonial amb en Tomàs, va a buscar en Pere que la rebutja perquè ell no la vol ja que no té cap més opció i creu que no la respectaria.

3.  Indiqueu si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

-Laura pensa que el seu pare hauria estat orgullós dels luxes que l’envolten perquè era amant de la riquesa. (F)

-En Tomàs regala a la Laura un pom de flors copiós durant l’entreacte de l’obra de teatre que veuen així que es coneixen. (F)

-La Laura i en Tomàs passen un mes de viatge de noces arreu d’Europa. (C)

-La Laura es deleix per una relació romàntica, però també busca la comoditat d’estar casada amb un propietari. (C)

-La Laura, al final, torna a casa i es resigna a viure amb el marit, perquè estaria mal vist que una dona abandonés la llar conjugal. (C)

4.  Ordeneu cronològicament, assignant-los un número de l’1 al 5, els esdeveniments següents de la novel·la.

1. – Enterrament de la tia Madrona.

2. – La Laura i en Pere es troben al bosquet del Rieral.

3. – La Laura i la Teresa tornen de les Aulines.

4. – S’escampa que en Tomàs i la Teresa tenen reclosa la Laura.

5. – La Teresa agredeix la Laura.

La Boira

Primer Capítol de “Laura a la Ciutat dels Sants” de Miquel Llor

He trobat aquest enregistrament sonor de Laura a la ciutat dels sants.

View original post

La Diada de Sant Jordi

Sant Jordi gloriós

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

____________

Diada de Sant Jordi: A Catalunya (i en els darrers temps, també a d’altres ciutats del món) se celebra el Dia del Llibre i de la Rosa. A la festa del dia 23 d’abril, que durant segles ha servit per a commemorar la gesta del màrtir i la llegenda cavalleresca posterior, cal afegir-hi la simbologia que té per al món rural. I a tot això, s’hi suma la celebració més recent en el temps: la festa del llibre que enalteix el valor de la cultura. Tot i que el Dia de Sant Jordi no és festa laboral ni escolar, pobles i ciutats s’omplen de parades de roses i de llibres. És festa nacional de Catalunya i es viu plenament al carrer, sobretot si el temps acompanya. (Text adaptat del Portal de l’Ajuntament de Sabadell)

Rosa de Sant Jordi (Foto: Martí Freixas)

Comarquinal

Ben sabreu que amb l’obra “Laura a la ciutat dels sants” he vist semblances cap a altres obres com “Madame Bovary” o la pel·lícul·la de “El Piano”. Això és perquè entre aquestes obres es troba la temàtica de l’adulteri, de la dona revolucionària i independent que es deixa emportar pels instints sexuals.

Per aquells que no coneixen aquestes obres, els deixo aquí l’argument, tant de la pel·lícula com de la novel·la de Flaubert, de manera que amb els vostres propis ulls pugueu compartir la meva mateixa visió (la que hi ha més d’una Laura…) :

EL PIANO:

Ada McGrath (Holly Hunter) és una dona escocesa dona que arriba amb la seva filla Flora (Anna Paquin) a Nova a Zelanda el 1851. S’ha mort el seu marit, i el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granjer, Alistair Stewart (Sam Neill). Arriben en vaixell, juntament amb les seves pertinences i el piano amb…

View original post 287 more words

La pel·lícula de “Laura a la ciutat dels sants”

 

PARTS de la pel·lícula Laura a la ciutat dels sants:

Un tomb per Vic

Si no pots veure l’enllaç clicant sobre la imatge, fes-ho aquí.

Cerca de les fotografies: Flickr®

Activitat 1. Primera part del qüestionari de comprensió lectora (p. 65-165)

Primera part del qüestionari “Laura” (PDF)

1. Amb quin mitjà de transport arriben la Laura i el Tomàs a Comarquinal?
La Laura i el Tomàs arriben a Comarquinal en tren.
2. Amb quin mitjà de transport se’n va la Laura?
Finalment, La Laura marxa de Comarquinal per tornar a Barcelona amb cotxe.
3. Què s’ha de travessar per arribar de Barcelona a Comarquinal?
El massís abrupte de Collat Negre.
4. Quan es casen la Laura i en Tomàs, quant de temps feia que s’havien conegut?
Al cap de dos setmanes d’haver-se conegut, en Tomàs li demana matrimoni i ella accepta, tres mesos després es casen.
5. Amb qui vivia la Laura a Barcelona?
Amb el seu pare fins que mor i posteriorment amb la tia Amèlia i la Maria.
6. Qui és la tia Amèlia?
Una dona vídua que té una filla (la Maria) i acull la Laura quan el seu pare mor.
7. Qui és la Maria?
La cosina barcelonina de la Laura.
8. Quants oncles té en Tomàs?
En Tomàs en té tres.
9. Com es diuen els oncles d’en Tomàs?
Es diuen Narcís, Llibori i Joanet.
10.  Com es diuen els fills de l’oncle Llibori?
Es diuen Jaume, Angelina i Pere, per ordre d’edat.
11.  Quantes ties té en Tomàs?
En Tomàs té una.
12.  Com es diu la tia d’en Tomàs?
La seva tia es diu Madrona.
13.  De què mor la tia d’en Tomàs?
La tia Madrona mor d’un tumor que ella no vol que li extirpin; abans perfereix morir que ser operada.
14.  Com es diuen les persones que viuen a la casa de l’oncle Llibori?
La Ventura (antiga servena d’una cosina morta), la Beatriu (neboda de l’oncle Llibori),  l’estudiant de capellà, en Llibori Terra Negra i els seus fills Jaume, Angelina i Pere, i en Cases (administrador de l’oncle Llibori).
15.  Quin dels fills acaba sent l’hereu Terra Negra?
En un principi és en Jaume, el fill més gran, però finalment acaba sent-ho en Pere, el benjamí.
16.  Quin és el malnom de l’oncle Llibori?
Nas de Rei.
17.  Per què l’oncle Llibori es diu Nas de rei?
Per la seva fama de cap de família acaparador, obsessionat amb els diners i amb el bon nom.
18.  Qui és “l’avorrida”?
La Beatriu.
19.  Per què la Beatriu se’n va de la casa de l’oncle?
Perquè es casarà amb l’exestudiant vingut de Tarragona (que era l’estudiant de capellà), i com que l’oncle Llibori no pot estar de bon humor per a ocupar-se de l’afer, degut a la mort de l’Angelina, convenen que la Beatriu anirà a viure amb una parenta de la seva mare, a Manresa, fins al casament.
20.  Per què l’hereu se’n va de la casa de l’oncle Llibori?
Perquè vol casar-se amb una dona que no és acceptada pel pare.
21.  Amb qui es casa en Jaume Terra Negra?
Amb la Pepeta de l’enterramorts.
22.  Per què l’oncle Llibori no volia que l’hereu es casés amb la Pepeta de l’enterramorts?
Perquè considera que és una morta de fam, filla d’un “borratxó” i d’una valenciana que ven cacauets i anissos a la plaça.
23.  Amb qui es casa l’Angelina Terra Negra?
Amb en Cases, l’administrador que treballa a casa seva.
24.  De què mor l’Angelina Terra Negra?
De tuberculosi.
25.  Quan l’Angelina i la Beatriu ja no viuen amb l’oncle Llibori, per què se’n va també la Ventura?
Perquè la seva presència a la casa tan sols podria incitar murmuris per allò de viure ella, soltera i sense família, amb un pare i fill sols.
26.  Quan l’Angelina i la Beatriu ja no viuen amb l’oncle Llibori, on se’n va a viure la Ventura?
A una pensió de monges.
27.  On passen la Laura i en Tomàs la lluna de mel?
A Londres, París i Florència.
28.  Quant de temps estan de lluna de mel la Laura i en Tomàs?
Estan un mes.
29.  Què fa la Teresa quan la Laura se’n va a la seva cambra a canviar-se i escriure una carta a la Maria?
S’ajup a mirar pel forat del pany, per espiar-la.
30.  A qui visita la Teresa per xafardejar així que arriba la Laura?
A l’oncle Llibori Terra Negra, el Nas de Rei.
31.  Quan arriben a Comarquinal, per què en Tomàs vol portar la Laura a passejar pels carrers més visibles?
Perquè frisa de poder lluir una dona tan elegant i seva.
32.  Quines dues coses explica la Laura a la Maria que li han fet mala impressió un cop instal·lada a Comarquinal?
La primera és la boira de Comarquinal, una boira humida que sol aparèixer cada vespre i cobreix tot el Pla vuit mesos de l’any; la segona és la rebuda que li fa la germana d’en Tomàs, la Teresa.
33.  De qui és germana la vídua del notari Torroella?
És germana del doctor Jaume Grau.
34.  Com arriba a saber tothom a Comarquinal els detalls íntims de la vestimenta íntima de la Laura?
La Teresa veu els vestits de la Laura mentre aquesta obria la maleta. La Teresa queda sorpresa per la seva vestimenta tan acolorida, i ho explica a casa del Nas de rei i aquests ho tornen a explicar a les Torroelles (vídua i filles). Tot seguit, s’escampa per tot el poble.
35.  Quants anys tenia la Laura quan es va morir la seva mare?
La Laura tenia quinze anys.
36.  Quina mena d’educació dóna a la Laura el seu Pare?
El pare li va infondre el gust de les belles coses inútils. Bàsicament, no havia rebut educació per part del seu pare.
37.  Amb qui se’n van a viure la Laura i el seu pare?
La Laura i el seu pare se’n van a viure amb la tia Amèlia i la seva filla Maria.
38.  Quan es coneixen la Laura i en Tomàs?
Es coneixen un dia del sant d’una amiga de la Laura.
39.  On van la Laura i en Tomàs la nit que es coneixen?
La Laura i en Tomàs se’n van al teatre.
40.  Amb quina sorpresa desperta la Laura a en Tomàs el primer dia que dormen a Comarquinal?
La Laura desperta a en Tomàs tocant una peça musical de Mussorgsky.
41.  Per què plora i se sent humiliada la Laura després d’aixecar-se, el primer dia que dorm a Comarquinal?
Perquè en Tomàs ha abusat d’ella sense el seu consentiment.
42.  Com té la veu el doctor Jaume Grau?
El doctor Jaume Grau té la veu com un gran tro, que és identificat amb el dolç terror de les devotes en cantar les lletanies.
43.  Amb qui se suposa que té una relació el doctor Jaume Grau des de fa més de quaranta anys?
Té una relació “suposada” amb la Ramoneta dels carquinyolis.
44.  Per què la Ramoneta dels carquinyolis té aquest malnom?
La Ramoneta té aquest malnom perquè s’havia fet rica venent els carquinyolis de comí, la recepta dels quals els havia donat el doctor Grau.
45.  Quin és el malnom de mossèn Joan Serra?
El seu malnom és Ferro Vell.
46.  Per què mossèn Joan es diu de malnom Ferro Vell?
Perquè amb tres o quatre capellans més es van gastar els diners de les quatre caixes de les ànimes per comprar totes les rampoines que troben a les cuines i golfes de pagès. A més, van pidolar a l’Ajuntament, i fan combinacions amb el senyor Bisbe per treure pessetes dels propietaris que volen semblar savis.
47.  Per què la Beatriu i la seva mare se’n van a viure a la casa de l’oncle Llibori?
Perquè el germà gran d’en Llibori va morir de misèria a Amèrica, i el nou amo del patrimoni dels Terra Negra, l’oncle Llibori, va recollir la Beatriu i sa mare vídua.
48.  Com tracta la família de l’oncle a la Beatriu?
L’oncle tracta la Beatriu com si fos una persona abandonada en el desert, enmig d’un espai de buidor. També com si fos un afegit de la família com a testimoni de la caritat del senyor Llibori.
49.  Qui mira les cames a la Laura ajupint-se a sota la taula?
El senyor Terra Negra intenta mirar les cames de la muller d’en Tomàs per sota la taula.
50.  Què caracteritza la decoració de la casa de l’oncle Joanet?
A casa de l’oncle Joanet hi ha un munt de mobles antics profanats amb restauracions absurdes, amb deliris decorativistes.
51.  Quan acaben la Laura i en Tomàs les visites a les finques dels Muntanyola?
Acaben després de visitar l’oncle Joanet, per la nit.
52.  Què vol fer la Laura amb el marit quan descobreix que no és com esperava?
El que vol fer la Laura és deixar-lo de veure per sempre més, desdir-se’n de la vel·leïtat d’intentar incorporar-lo al seu món.
53.  Amb quina mena de robes vesteix la Teresa?
La Teresa vesteix amb el vestit de vellut i les jones entelades de la seva mare.
54.  Com aconsegueix la Laura que la Teresa se senti millor amb ella després d’un mes d’estar a Comarquinal?
Aconsegueix que es senti millor parlant amb ella i intentant arreglar les diferències.
55.  Què és el que està sotjant la Laura així que arriba a Comarquinal?
La Laura està sotjant els rostres de trets regulars de la família Muntanyola.
56.  Com pensa en Tomàs que tenen el cervell les dones?
Segons en Tomàs, les dones tenen el cervell com els pardals.
57.  Amb qui vol casar-se en Jaume Terra Negra?
Es vol casar amb la filla de l’enterramorts.
58.  Amb quina dona de Comarquinal fa amistat la Laura?
La Laura fa amistat amb la Beatriu.
59.  A qui estima la Beatriu?
La Beatriu estima en Ramon, però també estima la seva nova amiga Laura.
60.  Què li passa a la filla de la Laura quan encara no fa un mes que ha nascut?
La filla de la Laura té un canvi d’expressió en els trets del seu rostre delicat, una persistència de plors i un començament de batzegada convulsa.
61.  De què es mor la filla de la Laura?
La pubilla mor de meningitis.
62.  De quina ciutat ve el nebot de mossèn Joan Serra?
El nebot del mossèn ve de París.
63.  Com es diu el nebot de mossèn Joan Serra?
El nebot del mossèn Joan Serra es diu Pere Gifreda.

Viu la poesia!

Avui, 21 de març, pot ser un dia que no ens digui res a priori, però, curiosament, avui és el Dia Mundial de la Poesia. Des de fa 11 anys se celebra aquest tribut a la paraula poètica proposat per la UNESCO amb el clar propòsit de consagrar la paraula essència i reflexió sobre el nostre temps. En Josep ens ha donat la idea de publicar alguna poesia que ens transmeti i que ens commogui l’ànima. Doncs així ho he fet.

És molt difícil fer un rànquing de les poesies que més m’han emocionat perquè, com a bon humanista que sóc, he hagut de llegir força poesia tan catalana com castellana, i he fet un tastet de poesia universal. Torno a repetir que és complicadíssim quedar-se amb una sola però ara mateix, n’hi ha una de la qual tinc molt bons records, sobretot d’aquelles estones d’esbarjo en què repassàvem la poesia perquè no se’ns oblidés a l’hora de recitar-la en públic i acompanyàvem cada vers amb algun gest característic perquè, a la nostra memòria, es quedés ben arrelada. En aquest poema, el dramatisme esdevé un art: són els versos de Joan Maragall.

LA VACA CEGA (1895)

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Vaca normanda (Foto: Martí Freixas)